En data 24 d’octubre del 2023, el Tribunal Suprem ha resolt un recurs de cassació mitjançant sentència que ha derivat en una nova jurisprudència en relació a les deduccions no consignades en les autoliquidacions de l’Impost de Societats. En concret fa referència a la recuperació de les deduccions que no han estat consignades a l’exercici en el qual s’han meritat les corresponents despeses. Casuística que anteriorment va ser resolta en les Consultes Vinculants de la Direcció General de Tributs números V1510-22 i V1511-22 del 24 de Juny del 2022 en les quals s’indicava que únicament es podien recuperar presentant l’autoliquidació rectificativa de l’impost de l’exercici en qüestió i per tant únicament es podia realitzar durant els quatre anys posteriors.
En contraposició en aquesta direcció doncs, la doctrina que ara es fixa en la sentència del Tribunal Suprem dicta que no és exigible la prèvia sol·licitud de rectificació de les autoliquidacions dels períodes impositius corresponents a les deduccions no declarades en períodes posteriors quan aquestes es poden acreditar i per tant que és procedent incloure en la base de la deducció per I+D+i les despeses meritades en exercicis anteriors no consignades en les autoliquidacions corresponents.
La nova jurisprudència del Tribunal Suprem ha creat el ressorgiment de la possibilitat de recuperar les deduccions generades en els últims 15 o 18 anys prescindint de la presentació de l’autoliquidació rectificativa del període impositiu en el qual es va generar. Malgrat el canvi de criteri exposat, caldrà està atents a la futura pronunciació de l’Administració Tributària i la Direcció General de Tributs per a tenir la certesa dels efectes de la nova jurisprudència i la manera d’actuar d’ara en endavant en dita qüestió.
